saddsaads
aaaaa
aaaa

EINES DEL PACTE


TreballTerrassa.cat

VIDEO PRESENTACIÓ NOU PORTAL TREBALLTERRASSA.CAT

VIDEO TERRASSA APOSTA PER L'OCUPACIÓ

OFERTA FORMATIVA CECOT

OFERTA FORMATIVA UGT-IDFO

FORMACIÓ FUNDACIÓ PACO PUERTO-CCOO

FORMACIÓ CAMBRA DE COMERÇ I INDUSTRIA DE TERRASSA

FORMACIÓ GRATUITA PER A TREBALLADORS-CECOT

CAMPUS EMPRESARIAL VIRTUAL CAMBRA DE COMERÇ TERRASSA

NOVA CONVOCATÒRIA Si tens experiència laboral i no tens reconeixement laboral "ACREDITAT"

CERCADOR CURSOS SOC

BORSA DE TREBALL SERVEI D'OCUPACIÓ AJUNTAMENT-FOMENT DE TERRASSA

BORSA TREBALL CECOT

BORSA TREBALL CAMBRA DE COMERÇ I INDUSTRIA TERRASSA

FEINA ACTIVA - SOC

BORSA TREBALL DIBA-XALOC

XARXA d'AODL I Desenvolupament Local

DEPARTAMENT DE TREBALL GENERALITAT CATALUNYA

SERVEI D'OCUPACIÓ DE CATALUNYA - SOC

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

CALENDARI D'ACCIONS

Notícies

MÉS NOTÍCIES

DESTACATS

El programa
05-04-2019
El programa "Jove, Informa't i Ocupa't" inserirà 60 joves en el treball

Cecot Formació ha posat en marxa el programa "Jove, Informa't i Ocupa't", del qual es beneficiaran fins a seixanta joves d'entre 16 i 29 anys. L'entitat orientarà i formarà els participants en tres especialitats: manteniment industrial, serveis bàsics d'hostaleria i dependent / a de comerç. El programa afavoreix l'entrada o reincorporació de les persones joves desocupades en el món laboral i també pretén cobrir la necessitat de personal qualificat que tenen les empreses d'aquests sectors Aquest pla és una iniciativa del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), de la Generalitat en el marc de la iniciativa d'ocupació juvenil i que compta amb el finançament del Fons Social Europeu.

La directora de Cecot Formació & Desenvolupament, Eulàlia Martínez, ha explicat que "s'anirà treballant el full de ruta pactat amb la persona participant de manera transversal i en paral·lel a la prospecció d'empreses", i conclou que "la metodologia que seguirem serà d'intervenció directa amb itineraris individualitzats, treball en equip i formació teòric pràctica per garantir el procés ". Fins a la data, més de vuitanta joves s'han interessat a participar en el programa Singulars, que Cecot Formació ha posat en marxa sota el lema "Jove, Informa't i Ocupa't" que té com a objectiu promoure la millora de l'ocupabilitat de les persones participants i que incentivi la contractació laboral.

ACCEDEIX
El Consell Comarcal estudia l'impacte que olla tenyir el Salari Mínim Comarcal en els contractacions municipals
04-04-2019
El Consell Comarcal estudia l'impacte que olla tenyir el Salari Mínim Comarcal en els contractacions municipals

El Consell Comarcal del Vallès Occidental ha començat 1 estudi per investigar quines Conseqüències te l'aplicación del Salari Mínim Comarcal (SMC) en els contractacions municipals.
La Proposta de salaris va sorgir de l'acord "Per un cambio de model en la lluita contra la pobresa i la desigualtat", que consisteix en establir 1 Salari Mínim Comarcal com a Mínim 15.000 euros bruts a l'any. Els Àmbits en Què és te en compte Quant AQUEST Salari són el Servei d'Atenció Domiciliària i la Neteja d'Equipaments Públics, entre d'Conselleria.
L'Objectiu és aconseguir dignificar a els Salaris de les persones que treballen per l'administració pública i demostrar que els Administracions Públiques podin actuar a la lluita contra la situaciò de pobresa dels Treballadors.
Des del 2017, el Consell Comarcal ha APLICAT el Salari Mínim Comarcal en els contractacions internes i externes. Amb ambdues contractacions S'HAN beneficiat uns 500 Treballadors.

ACCEDEIX

03-04-2019
L’atur registra la menor baixada en un mes de març dels darrers sis anys

L’atur a Terrassa baixa al mes de març des del 2014 però aquest any la baixada ha estat la més discreta dels darrers sis anys. El mes es tanca amb 14.307 persones sense feina. Són 24 menys que al febrer, és a dir, un tímid 0,2 per cent. La taxa d’atur local és del 12,9 per cent. En els darrers dotze mesos la baixada de l’atur a Terrassa ha estat de 489 persones, un 3,3 per cent.

Al conjunt de la comarca, però, el panorama és diferent. La desocupació ha pujat en 275 persones, un 0,5 per cent. Ara hi ha 50.372 aturats. La taxa d’atur comarcal és de l’11,3 per cent. En als darrers dotze mesos el col•lectiu sense feina ha baixat en 18757 persones, un 3,6 per cent.

Per municipis l’increment més alt es registra a Rubí, en 94 persones, gairebé un 2 per cent, seguit de Sabadell amb 69, Sant Cugat amb 44 i Santa Perpetua amb 42. A banda de Terrassa l’atur només baixa en set municipis més i de manera força discreta. On més baixa és a Palau-Solità, en 14 persones, Matadepera en 10 i Polinyà i Sentmenat en 8. La taxa d’atur més alta, un 17,4 per cent la segueix tenint Badia i la més baixa, un 4,7 per cent Matadepera. A Catalunya l’atur registrat ha baixat en 902 persones al març, un 0,2 per cent menys que al febrer.

La Cecot valora positivament les dades però alerta que calen més reformes que afavoreixin la reactivació econòmica i la competitivitat de les empreses per consolidar aquesta tendència els propers mesos.

ACCEDEIX
El consistori ha destinat 21 milions a polítiques actives en els últims 4 anys
28-02-2019
El consistori ha destinat 21 milions a polítiques actives en els últims 4 anys

El servei d'ocupació de l'Ajuntament, gestionat per l'empresa municipal Foment de Terrassa, SA, ha atès durant l'actual mandat (2015-2019) un total de 55.987 persones (un 50,87% van ser dones i un 49,13% homes) . D'elles, 11.705 van rebre orientació personalitzada i a mida de les seves necessitats. En total s'han destinat 21.180.435,14 euros a polítiques actives d'ocupació a la nostra ciutat en aquests quatre anys. L'aportació municipal va ser del 18% (3,7 milions d'euros) i la resta (17,3 milions d'euros) va procedir d'altres administracions (Govern de Catalunya, Diputació de Barcelona i Govern d'Espanya).

Així ho va explicar ahir Manuel Giménez, tinent d'alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació de l'Ajuntament de Terrassa, en roda de premsa al costat de Dolors Megías, directora de l'esmentat servei i gerent de Foment de Terrassa. Els usuaris del servei, segons Megías, han canviat notablement en aquests quatre anys. "El 2015, amb una taxa d'atur del 23%, creixien els usuaris amb formació i experiència professional, que no tenien feina, i buscaven una feina en la seva mateixa professió. Actualment, són majoritaris els joves sense estudis professionals o que no els han acabat, que en molts casos tornen al sistema educatiu; el col·lectiu de majors de 40 anys i dones amb alt risc d'exclusió social ". En aquest últim cas, es detecta una manca de formació i d'habilitats professionals per tornar al món del treball. Per això l'objectiu del servei és seguir oferint "itineraris personalitzats" per a cada usuari, el que comporta "complexitat". Precisament, Giménez va assegurar que el factor clau per a la inserció laboral de les persones és l'atenció integral a través d'itineraris individuals i sobretot mantenir una estreta col·laboració amb el teixit empresarial per conèixer de primera mà les seves demandes.

ACCEDEIX

06-02-2019
Reempresa salva 141 empreses i 306 llocs de treball a Terrassa i en 5 anys

El programa Reempresa va néixer amb la voluntat de crear i estructurar un mercat de traspassos multisectorial, de compravenda de petits negocis i empreses a tot Catalunya. Des d’una fleca, a una discoteca passant per un taller mecànic, per exemple. La idea va néixer a Terrassa, sota el paraigües de la patronal Cecot, però s’ha exportat a tot Catalunya i ha estat reconeguda a nivell europeu. Des de fa 5 anys compta amb la col•laboració de l’Ajuntament de Terrassa i de la Diputació de Barcelona. En aquest temps, només a la nostra ciutat s’ha donat continuïtat a 141 petites empreses o negocis i s’han preservat 306 llocs de treball, amb una inversió induïda de 5,4 milions d’euros. La taxa de supervivència d’aquests negocis, a 3 i 5 anys vista, és del 92,5%. Les dades de balanç de la província són també molt positives: hi ha 35 centres Reempresa i s’han format 70 tècnics que assessoren les dues parts que es volen posar d’acord. Així, s’han mantingut 901 negocis i 2.351 llocs de treball, amb 40 milions d’euros d’inversió. A tot Catalunya, en 5 anys s’han registrat més de 2.000 casos d’èxit i només durant el 2018, 500 traspassos, 2 cada dia laboral. Segons els responsables, el programa dóna resposta a una necessitat existent i té futur. A Terrassa el projecte Reempresa, amb la col.laboració de l’Ajuntament i la Diputació, també busca donar continuïtat a les parades dels Mercats municipals i tornar a obrir les que ja estan tancades.

ACCEDEIX

18-01-2019
Tribut a 200 empreses que col·laboren amb el servei municipal d'ocupació

L'alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, va presidir ahir l'acte de reconeixement a empreses que col·laboren amb el Servei d'Ocupació de l'Ajuntament (Foment de Terrassa) per agrair la seva implicació en la creació d'ocupació a la ciutat, la contractació de personal i de joves en pràctiques o la seva confiança en aquest servei a l'hora d'oferir a les seves plantilles formació especialitzada. L'acte, que s'organitzava per primera vegada, va ser conduït pel popular actor Bruno Oro. I va resultar realment multitudinari. Representants de més de dues-centes companyies van omplir tot l'aforament de la Capella del Parc Audiovisual de Catalunya (instal·lacions que prèviament els empresaris van poder conèixer en una visita) .Vega, conjuntament amb Manuel Giménez, tinent d'alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, i María Dolores Megías, directora de Serveis d'Ocupació i Formació, van lliurar els diplomes de reconeixement als diferents representants empresarials. A l'acte també van assistir els portaveus dels grups municipals i membres de la Corporació, així com representants d'agents socials, com patronals i sindicats. Després del visionat d'un vídeo sobre Terrassa, diferents empresaris van explicar la seva relació amb Foment de Terrassa (veure informació adjunta). Així van sortir a l'escenari Oriol Creixell i Aida Jiménez, de Creixem; Jordi Almirall i Maria Nogales, de l'Restaurant Ca l'Obrer, i Jordi Camps, responsable de recursos humans de Nifco España.Camps va destacar que Foment havia recolzat molt a l'empresa organitzant cursos específics en transformació de plàstic, una especialització que no ofereix l'FP , el que significava un problema per Nifco. Oriol Creixell, per la seva banda, va assegurar que l'equip de Foment li va trencar "tòpics" sobre l'agilitat de l'administració i va destacar la seva "proximitat", mentre que Jordi Almirall va destacar la varietat d'eines que Foment posa a disposició de les empreses egarencs. un total de 565 empreses (setanta més que el 2017), van col·laborar l'any passat amb el Servei d'ocupació en múltiples aspectes relacionats bàsicament amb la formació i l'ocupació.

ACCEDEIX