Les treballadores autònomes perceben més complicat gestionar l’organització del temps i la conciliació que no pas els homes, sobretot a causa d’una baixa corresponsabilitat a la llar que també es dona a nivell social i cultural. Entre els autònoms també es manté la bretxa salarial entre gèneres. Aquesta és una de les conclusions de dos estudis que ha impulsat l’Organització d’Autònoms de Catalunya, AUTCAT, i que aquest dijous s’ha presentat a la CECOT. El primer estudi s’endinsa en com les diferències de gènere marquen les experiències dels autònoms, mentre que el segon informe s’acosta, a través de vuit experiències, a la gestió del temps de treball i la conciliació. Al departament per la Igualtat de la CECOT, hi han arribat 40 demandes per elaborar plans d’igualtat i de formació de les plantilles sobre les desigualtats entre gèneres en l’entorn laboral.

La convocatòria 2023 del programa Treball als Barris donarà feina temporal a 48 persones del Districte 2 i La Maurina derivades del Servei d’Ocupació de Catalunya. 32 són del plans d’ocupació. Són catorze menys que l’any passat tot i que el pressupost s’ha mantingut intacte amb una subvenció de la Generalitat d’1,3 milions d’euros. Foment ha preferit incrementar els salaris entre un 6 i un 20 per cent i que siguin més dignes a canvi de reduir beneficiaris. Foment confia que un canvi de normativa, previst inicialment per aquest any, permeti, al vinent, estendre el programa Treball als Barris a altres zones de la ciutat que també ho necessiten. Setze joves menors de 30 anys residents al Districte 2 o a la Maurina es formaran i treballaran amb les Cases d’Oficis en dues especialitats: fusteria d’alumini i operacions auxiliars en instal·lacions esportives i monitoratge esportiu.

Compartir i oportunitat han estat les paraules més repetides a la jornada per a empreses que s’ha celebrat aquest dimarts al matí a la Sala d’Actes del Vapor Gran. L’objectiu és que les empreses ubicades en polígons industrials s’impliquin en projectes compartits que tenen a veure amb l’economia circular o sostenible. Aquests projectes compartits que ja s’han detectat com a possibles formen part de 4 àmbits: gestió mancomunada de residus, autoconsum col·lectiu d’energia renovable i comunitats energètiques, mobilitat compartida i creat a Terrassa. Des de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya s’ha presentat el treball on s’exposa com estan els 4 àmbits, quines empreses s’han interessat i quins beneficis, calendari i pressupost requeririen. També s’han explicat exemples d’èxit en altres poblacions. El darrer tema, el de productes creats a Terrassa, destaca per la singularitat. ​La jornada vol impulsar la col·laboració entre empreses i també entre els sectors públic i privat per aconseguir avançar en la sostenibilitat i en la responsabilitat social.

Després de l’augment registrat el mes d’octubre, amb 175 desocupats més, l’atur ha tornat a baixar aquest novembre a Terrassa. La ciutat ha tancat el mes amb 12.479 egarencs apuntats a les llistes dels serveis d’ocupació, 126 menys que 30 dies abans, la qual cosa suposa, en termes percentuals, un descens intermensual d’un 1%. Així, la xifra de terrassencs sense feina torna a situar-se per sota dels 12.500, però lluny dels 12.199 desocupats del juny, la xifra més baixa de l’any 2023. En comparació amb el novembre de l’any passat, Terrassa registra ara 385 aturats menys. Aleshores eren 12.864. La caiguda interanual és, doncs, d’un 3%. Encara més, en nombres absoluts, els 12.479 aturats actuals són la xifra més baixa en un mes de novembre des del 2007, però encara estan molt lluny de la dada d’aleshores (9.155). Segons l’Observatori del Vallès Occidental, la taxa d’atur registral és ara d’un 11,3%. Com a Terrassa, al conjunt del Vallès Occidental, el nombre d’aturats ha disminuït aquest mes de novembre. La reducció interanual de l’atur a la comarca se situa en un 3,31%, sent, en aquest cas, tres dècimes més elevada que la de Terrassa. Entre el 31 d’octubre i el 30 de novembre, l’atur ha disminuït en 18 municipis de la comarca, no s’ha mogut en un (Gallifa) i ha pujat en quatre (Castellar del Vallès, Matadepera, Palau-solità i Plegamans i Sentmenat). En relació amb ara fa un any, en canvi, les persones sense feina han augmentat en vuit municipis: Gallifa, Montcada i Reixac, Palau-solità i Plegamans, Sant Cugat del Vallès, Sentmenat, Viladecavalls i Vacarisses.

La Diputació de Barcelona ha publicat una nova edició del Mapa de Projectes Estratègics Locals (MPEL). Es tracta d’una eina visual que recull les iniciatives clau i projectes estratègics de la província de Barcelona. En concret, el Mapa identifica 10 projectes estratègics del Vallès Occidental:
Agenda Urbana de Terrassa, Terrassa Aprèn, Pla de Desenvolupament Industrial de Terrassa, Campus Urbà de Ciències de la Vida i la Salut, Hub d’innovació aeronàutica, UrbanZEB
MOBED-RdC, Impuls de la Transició energètica a la llar i la indústria al Vallès Occidental, Projecte de millora dels camins fluvials de l’entorn del riu Ripoll i la seva vinculació amb el patrimoni industrial,
la instal·lació de punts de recàrrega per a bicicletes elèctriques i la creació d’una visita virtual als elements industrials a sis municipis, Vallès Circular, agents socials, ambientals i econòmics amb l’objectiu d’impulsar l’economia circular al Vallès Occidental i aprofitar el desenvolupament de noves formes de produir i consumir per guanyar competitivitat, qualitat de vida i millorar el medi ambient.

La regidora d’ocupació, Montserrat Caupena és la nova presidenta del consell de la formació professional. Així ho ha dictaminat la Constitució del Plenari de la Formació Professional de Terrassa 2023-2027 celebrat aquest dimecres, a Foment de Terrassa.
En la sessió, a més, s’ha nomenat Jordi Dinarès, membre del comitè executiu de la CECOT i vicepresident de l’institut industrial, com a vicepresident del consell. A la jornada hi han assistit el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Educació, Joan Salvador, que ha presidit la taula; la regidora de Polítiques de Gènere, Lluïsa Melgares i representants de diversos grups municipals i membres del consell.
El Consell de la Formació Professional és un òrgan consultiu i de participació social, creat per l’Ajuntament de Terrassa. És una plataforma estable de treball, fruit del consens, on participen tots els diferents agents educatius, socials i econòmics que operen a la ciutat. El Consell vol ser un ens que reflecteixi i tingui en compte els diferents punts de vista i interessos de totes aquelles persones relacionades amb la formació professional a la nostra ciutat.